• Imprimeix

Nivells sèrics de vitamina D

Nota: Aquesta fitxa és una recomanació per a l'ajuda a la presa de decisions en l'atenció sanitària. No és de compliment obligat ni substitueix el judici clínic del personal sanitari.

 

  • Hi ha una important incertesa al voltant de les proves de determinació de vitamina D que abasten des de la validesa de la prova (heterogeneïtat de resultats utilitzant els mateixos mètodes) fins a la manca de consens en la definició de deficiència (punts de tall) que sigui de rellevància clínica.
  • D'altra banda, no hi ha evidències dels beneficis de mesurar nivells sèrics de 25 (OH) D a la població asimptomàtica. Pot ser útil en població de risc. Així mateix, no s'han comprovat els beneficis per la salut de la suplementació de vitamina D en població general.
  • Hi ha consens en la realització de la prova de vitamina D en pacients amb signes i símptomes de deficiència de vitamina D i a donar el tractament corresponent.
  • Així mateix, s'han identificat grups de risc en què la realització de la determinació de vitamina D podria ser considerada adequada a més de la corresponent suplementació. 

 

No es recomana la determinació rutinària dels nivells sèrics de vitamina D en població general, excepte en pacients amb símptomes o signes de deficiència de vitamina D o en grups de risc de deficiència de vitamina D.

Més informació

En els últims anys s'ha incrementat el nombre de proves realitzades de determinació de vitamina D. No obstant això, encara no hi ha evidència suficient per saber quin és el punt de tall que té rellevància clínica per definir la deficiència de vitamina D [1-7]. A més, hi ha una important variabilitat en els resultats segons el tipus de prova que es faci servir (15%-20%) [1-7], fet que s’uneix també a la considerable variació en els resultats entre els diferents laboratoris tot i que utilitzin el mateix mètode de mesura [1-7].

D'altra banda, els teòrics efectes beneficiosos no-musculoesquelètics sobre la salut de la vitamina D encara no han estat corroborats, entre els quals la reducció d'esdeveniments cardiovasculars, la incidència de càncers i la mortalitat per totes les causes [1-6,12]. Així mateix, encara hi ha controvèrsia sobre la suplementació de la vitamina D i els seus possibles efectes en la reducció d'esdeveniments musculoesquelètics [1-6]. La suplementació de la vitamina D amb calci, però, s'ha associat amb un increment en la incidència de càlculs renals [9].

En resum, l'evidència actual no dona suport a la realització de la prova de vitamina D en població general [1-6]. En canvi, hi ha consens en la realització de la prova de vitamina D i el seu tractament en pacients amb símptomes o signes de deficiència de vitamina D [1-8]. D’altra banda, per a grups de risc vulnerables de deficiència de vitamina D es podria considerar la realització de la prova com a alternativa a la suplementació universal en aquests grups [1,5,8].

En aquest sentit, encara existeix heterogeneïtat sobre recomanar o no la suplementació de vitamina D (amb o sense calci) en grups de risc. Es consideren població de risc les persones institucionalitzades, les que prenen medicacions que impedeixen el normal metabolisme de la vitamina D, les que pateixen malalties mal absortives que interfereixen igualment en el seu metabolisme, les que pateixen osteoporosi, les persones que tenen exposició molt limitada al sol, entre d'altres [1-7]. El NICE 2014/2017 recomana directament la suplementació de vitamina D en els seus grups de risc prioritzats (gent gran ≥65 anys, gestants i dones que alleten, nens menors de 4 anys). Així mateix el NICE recomana que els professionals de la salut no demanin rutinàriament la prova de vitamina D a menys que el pacient tingui símptomes o un risc molt elevat de deficiència de vitamania D (per exemple, aquells amb molt baixa exposició solar) o quan hi ha una raó clínica per realitzar-la (per exemple, aquells que hagin tingut alguna caiguda o osteomalàcia). Mentre que la US Preventive Service Task Force (USPSTF) 2018 no recomana la suplementació de vitamina D com a prevenció primària d'esdeveniments musculoesquelètics (incloses caigudes i fractures) en adults ≥65 anys no-institucionalitzats [9-11]. Cal assenyalar que aquesta recomanació no s'aplicava a persones amb antecedents de fractures osteoporòtiques, o amb risc de caigudes o amb diagnòstic d’osteoporosi o deficiència de vitamina D. Així mateix, la USPSTF considera que l'evidència és insuficient per valorar els riscos/beneficis de la realització de la prova de vitamina D a adults asimptomàtics ≥18 anys no-institucionalitzats (no gestants).

Diverses associacions i societats científiques s’han manifestat en contra de la determinació de vitamina D en individus que no tenen risc a priori de patir hipovitaminosi D, entre elles la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició el 2017 [13]. Així mateix, l’American Family Physician, mitjançant el programa Choosing Wisely, i la Endocrine Society van recomanar ja al 2013 la no realització de cribratge en persones sense risc de patir hipovitaminosi D. La Canadian Agency i l’USPSTF l’any 2015 constaten que no hi ha cap evidència que demostri que realitzar un test per conèixer els nivells de vitamina D en població general tingui impacte sobre la salut de la persona inclosos resultats en mortalitat.

En conclusió, sol·licitar estudis per determinar la concentració sèrica de vitamina D en persones sanes sense risc de patir hipovitaminosi D no està indicat. No hi ha evidència que aquesta determinació tingui algun impacte sobre la salut de les persones sense risc de patir hipovitaminosi D.

Diverses associacions i societats científiques de renom s’han manifestat en contra de la determinació de vitamina D en individus que no tenen risc a priori de patir hipovitaminosi D.

Fonts

Data d'actualització:  09.10.2018