• Imprimeix

Mesura dels nivells plasmàtics de serotonina com a criteri diagnòstic de trastorn depressiu

Nota: Aquesta fitxa és una recomanació per a l'ajuda a la presa de decisions en l'atenció sanitària. No és de compliment obligat ni substitueix el judici clínic del personal sanitari.

 

  • El diagnòstic del trastorn depressiu major (TDM) i l’elecció del tractament es realitza únicament en base a l’avaluació i l’exploració clínica del pacient.

  • La mesura de serotonina plasmàtica no aporta informació al clínic respecte a l’existència d’un quadre depressiu, ni tampoc sobre predicció de resposta a una determinada estratègia terapèutica.

  • No s’ha de realitzar la determinació de nivells plasmàtics de serotonina ja que aquesta pràctica no té cap valor com a marcador diagnòstic o predictor de resposta terapèutica.

En els pacients adults amb trastorn depressiu major no s'han de mesurar els nivells plasmàtics de serotonina com a criteri diagnòstic d'aquest trastorn.

El trastorn depressiu major (TDM) és una malaltia d’etiologia complexa amb una càrrega personal i socioeconòmica marcada. Actualment el diagnòstic i l’elecció del tractament es realitza únicament en base a l’avaluació i l’exploració clínica del pacient. En aquest context, s’ha dedicat un important esforç en la recerca de marcadors biològics en el diagnòstic i la predicció de la resposta als tractaments antidepressius.

Entre els diferents marcadors, els relacionats amb el sistema serotoninèrgic han estat uns dels més extensament avaluats. Amb relació a la determinació plasmàtica dels nivells de serotonina, cal destacar que les principals metanàlisis recents, els estudis controlats o els consensos d'experts que analitzen els potencials marcadors per a la depressió major, no inclouen en les seves discussions ni recomanacions la mesura de la serotonina plasmàtica com a potencial biomarcador d'aquesta patologia. El mesurament de la serotonina circulant és complex i requereix una avaluació molt específica i acurada per assegurar precisió i reproductibilitat. A més, nombrosos factors ambientals, dietètics i farmacològics poden influir en els nivells plasmàtics de serotonina. La serotonina que es mesura al nivell plasmàtic no creua la barrera hematoencefàlica i, per tant, no hi ha cap evidència que pugui ser una mesura representativa de la funció serotoninèrgica del sistema nerviós central.

Aquests factors determinen que la mesura de serotonina plasmàtica no tingui utilitat en la clínica, ni en l’avaluació del trastorn depressiu major en particular. No aporta cap informació al clínic respecte a l’existència d’un quadre depressiu, ni tampoc sobre la predicció de resposta a una determinada estratègia terapèutica. Només representa un cost innecessari i sotmet el pacient a una exploració ineficaç.

A Catalunya, segons dades del Sistema d’informació Sanitària de l’Atenció Primària (SISAP) en atenció primària de l’‘ICS s'han sol·licitat 3.107 anàlisis de serotonina des de l'any 2005, observant un augment des de l'any 2010 (n=116) comparat amb l'any 2015 (n=530).

El diagnòstic de depressió i l’inici d’un tractament farmacològic antidepressiu s’ha d’establir d’acord amb criteris clínics i seguint les recomanacions de les guies clíniques. En cap cas s’ha de realitzar la determinació de nivells plasmàtics de serotonina ja que aquesta pràctica no té cap valor com a marcador diagnòstic o predictor de resposta terapèutica.

  • Grup de Treball del Consell Assessor del Pla director de salut mental i addiccions.
  • Societat Catalana de Psiquiatria

Podeu fer-nos comentaris o suggeriments sobre les recomanacions Essencial.

Data d'actualització:  14.12.2016