• Imprimeix

Radiografia de tòrax en el diagnòstic de l'asma en població pediàtrica

Nota: Aquesta fitxa és una recomanació per a l'ajuda a la presa de decisions en l'atenció sanitària. No és de compliment obligat ni substitueix el judici clínic del personal sanitari.

 

  • L'asma és la malaltia inflamatòria crònica mes freqüent en la infància. 
  • El diagnòstic d'asma en els nens es fonamenta en les manifestacions clíniques. La revisió de la història clínica i l'exploració física serveixen per fer el diagnòstic en la majoria dels pacients.
  • No existeix cap evidència científica que demostri que la realització d'una radiografia de tòrax contribueixi al diagnòstic de l'asma bronquial o modifiqui el maneig clínic del pacient.

En població pediàtrica no es recomana la realització rutinària de la radiografia de tòrax pel diagnòstic d’asma.

L'asma és la malaltia crònica més freqüent en la infància, que suposa un elevat percentatge de les consultes pediàtriques i admissions hospitalàries. A Catalunya, en l’àmbit de l’atenció primària en nens menors de 14 anys, la seva prevalença és de 4,2% -dades Sistema d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària (SISAP) 2014-. Aquesta és una malaltia inflamatòria que es caracteritza per una hiperactivitat de les vies aèries produint episodis repetits de sibilàncies, dispnea, sensació d'opressió en el pit i tos. Aquests episodis s'associen habitualment amb una obstrucció generalitzada però variable dels bronquis que sovint reverteix espontàniament o amb medicació.

Hi ha múltiples guies de pràctica clínica -Institut Català de la Salut (ICS), National Institutes of Health, British Guideline on the management of asthma, NICE- basades en l'evidència per tal de millorar el maneig del pacient asmàtic tant adult com a pediàtric. Aquestes guies aporten recomanacions molt clares per al diagnòstic i el tractament dels pacients afectats per aquesta malaltia.

En aquest sentit, el diagnòstic d'asma en els nens es fa a partir de les manifestacions clíniques. La història clínica i l'exploració física serveixen per fer el diagnòstic en la majoria dels pacients. L'estudi de la funció pulmonar que demostra una obstrucció reversible al flux aeri corrobora el diagnòstic. Aquestes proves de  la funció pulmonar poden efectuar-se en nens majors de 5 anys, especialment l’espirometria abans i després de l'administració de broncodilatadors, però en pacients menors d'aquesta edat aquestes proves  no es poden valorar.

No existeix cap evidència científica que demostri que la pràctica rutinària d'una radiografia de tòrax contribueixi al diagnòstic de l'asma bronquial o modifiqui el maneig clínic del pacient. Més del 50% dels pacients responen adequadament al tractament. Per tant, es pot evitar aquest examen radiològic, reduint exposicions del pacient  a radiacions ionitzants i estalviant costos en l’atenció sanitària.

La radiografia de tòrax s’haurà de realitzar en pacients amb símptomes atípics o per excloure altres diagnòstics. Per exemple, en pacients amb asma greu, o que no responen adequadament al tractament, o amb febre elevada (sospita clínica d'infecció sobreafegida) o adolescents amb dolor toràcic (per descartar pneumotòrax). En un estudi recent dut a terme en el servei d'urgències pediàtriques, es van a sol•licitar radiografies de tòrax a un 29% de les visites per asma sense aportar informació clínica rellevant per al seu maneig. Segons dades del SISAP l'any 2014 al 6,9% dels pacients que van tenir un diagnòstic nou d'asma se’ls hi va realitzar una radiografia de tòrax en el període d'un mes fins a 6 mesos després del diagnòstic.

En conclusió, el diagnòstic d'asma en nens ha de ser clínic, per la qual cosa no es recomana la realització rutinària de la radiografia de tòrax en el diagnòstic inicial.

Podeu fer-nos comentaris o suggeriments sobre les recomanacions Essencial.

 
Data d'actualització:  25.09.2015