• Imprimeix

Panell d’al·lèrgies alimentàries

Nota: Aquesta fitxa és una recomanació per a l'ajuda a la presa de decisions en l'atenció sanitària. No és de compliment obligat ni substitueix el judici clínic del personal sanitari.

 

  • La història clínica es considera la clau per al diagnòstic en els pacients amb sospita d'al·lèrgia alimentària.
  • Per a un diagnòstic adequat d'al·lèrgia alimentària és necessari que les proves d'IgE específiques a un tipus d'aliment o al·lergen (ja siguin proves cutànies o en sang) estiguin basades en la història clínica d'al·lèrgia que presenta el pacient.
  • No està indicada la realització de panells d'al·lèrgens alimentaris (en què es prova un grup llarg comú d'al·lèrgens) en la sospita clínica d'al·lèrgia alimentària.
  • Els resultats sense consideració de la història clínica del tipus d'aliment que desencadena l'al·lèrgia alimentària orienten erròniament al sobrediagnòstic d'al·lèrgia per aliments, a l'eliminació innecessària d'aliments de la dieta, a potencials deficiències nutricionals i a la disminució de la qualitat de vida de l'infant i la família; així mateix a un increment en els costos de l'ús i a una interpretació errònia dels panells.

Ens nens i nenes amb sospita d'al·lèrgia alimentària no es recomana sol·licitar sistemàticament un panell d'al·lèrgies alimentàries, sinó demanar-ne l'específic o l'implicat (o coal·lèrgens) que es creu associat a la història clínica de l'al·lèrgia.

Més informació

L’al·lèrgia alimentària (AA) és una reacció adversa mediata per mecanisme immunològic que pot ser mediata per immunoglobulina E (resposta IgE usualment ràpida, de pocs minuts a dues hores) i/o no mediata per IgE (resposta cel·lular retardada, entre hores i dies) i reproduïble per l’exposició a un aliment concret. La resposta mediata per IgE té habitualment una clínica cutània/mucosa, respiratòria, digestiva i/o cardiovascular d’instauració ràpida, usualment de minuts a dues hores després de la ingesta, i pot comprometre la vida. Quan parlem d’AA no mediata per IgE ens referim a tres grups: proctocolitis, enterocolitis i enteropatia; per tant, habitualment la clínica és bàsicament digestiva i acostuma a aparèixer a partir de les dues hores de la ingesta. L’estàndard de referència per al diagnòstic de l’AA és la prova d’exposició oral controlada a l’aliment (Oral Food Challenge, OFC).

La prevalença de l’AA s’ha incrementat en les darreres dècades. S’estima que l’AA afecta més de l’1% al 2% de la població però menys del 10%. Les reaccions mediates per IgE són més freqüents en nens petits, afectant fins al 6% de nens menors de 5 anys.

Sobre la base dels resultats de la història clínica centrada en l'al·lèrgia, si se sospita al·lèrgia mediata per IgE, s’ofereix al nen les proves IgE específiques a l’aliment sospitós i els possibles coal·lèrgens (ja siguin proves cutànies o de sang). Aquestes proves són proves cutànies de la punxada (SPT, skin prick test) i/o proves de sang per a anticossos IgE específics a l’aliment sospitós. Els SPT són proves ràpides i es consideren un procediment segur, però ocasionalment poden causar reaccions sistèmiques, per la qual cosa l’SPT només s’hauria de realitzar en centres amb personal ensinistrat en el tractament de l’anafilaxi.

El NICE, que ha valorat els estudis relacionats amb les proves diagnòstiques en AA, refereix que l'evidència és de qualitat baixa i que en general les proves diagnòstiques en AA (SPT i/o proves de sang per a anticossos IgE específics) tenen un ampli rang de valors tant de sensibilitat i especificitat com de valor predictiu positiu i valor predictiu negatiu que varia segons l’aliment associat a l’al·lèrgia. Per tant, és de suma importància que aquestes proves estiguin basades en una història clínica d’al·lèrgia adequadament valorada. Dins d'aquest context, tant l’SPT com la prova d'anticossos IgE específics en sang tenen semblant rendiment.

En aquest sentit, ni els resultats de l’SPT ni els dels anticossos IgE específics en sang, aïllats de la història clínica, es consideren suficients per fer el diagnòstic d'AA. És a dir, per exemple, una prova de la punxada positiva (sensibilització) no és suficient per demostrar al·lèrgia a l’aliment (desenvolupament de símptomes amb l’exposició); la història clínica es considera la clau per al diagnòstic en els pacients amb sospita d’AA, i en ella es basen les proves de la punxada (SPT) a realitzar. En l’SPT, com més gran sigui la mida de la fava obtinguda més probabilitat de clínica al·lèrgica, però la mida no es correlaciona amb la gravetat de la reacció ja que està sotmesa a múltiples factors de variació (edat, variació diürna, lloc del cos on es realitza, reactivitat cutània, dispositiu i reactius utilitzats).

Per tant, ateses les limitacions de las proves IgE (ja siguin cutànies o en sang), no està indicat realitzar panells d’aliments (on es prova un grup comú llarg d'al·lèrgens) sense un fonament racional basat en la història clínica de l'al·lèrgia. Així, per evitar identificar sensibilitzacions a aliments sense una rellevància clínica, només s’ha d’investigar l’aliment o aliments relacionats amb la presentació clínica, l’edat, la localització geogràfica i els hàbits dietètics del pacient. En els pacients amb dermatitis atòpica moderada o greu menors de 5 anys, s’ha de valorar la possibilitat d’avaluar per AA (llet, ou, cacauet, blat i soja) si presenten una dermatitis atòpica persistent tot i optimització del seu tractament, o presenten clínica de reacció immediata després de la ingesta d’algun aliment específic. Els pacients pediàtrics amb risc al·lèrgic (pares o germans amb malaltia al·lèrgica confirmada) o alt risc al·lèrgic (malaltia al·lèrgica greu o antecedent familiar d’AA) tenen més risc de desenvolupar malaltia al·lèrgica, però no hi ha evidència per realització rutinària de proves (SPT i/o proves de sang per a anticossos IgE específics) prèvies a la introducció d’aliments. En els pacients amb una AA, no existeix evidència per justificar limitar la ingesta d’aliments amb possible reactivitat creuada, endemés hi ha el risc que aquesta actuació condueixi a una nutrició i/o creixement inadequats; en aquests pacients, però, estaria indicada una valoració individualitzada per l’especialista.

En conclusió, en els pacients pediàtrics, les proves de la punxada i/o les proves de sang per a anticossos IgE específics als aliments sospitosos han d’estar dirigides per la història clínica i no està indicada la realització de panells d’al·lèrgens alimentaris (on es prova un grup comú llarg d'al·lèrgens) en la sospita d’AA, dermatitis atòpica i/o pacients de risc al·lèrgic.

Amb la col·laboració de

Fonts

Material addicional

Data d'actualització:  14.11.2018