• Imprimeix

Embenats de subjecció tipus crepè o similars en pacients amb patologia venosa i presència d'úlcera venosa

Nota: Aquesta fitxa és una recomanació per a l'ajuda a la presa de decisions en l'atenció sanitària. No és de compliment obligat ni substitueix el judici clínic del personal sanitari.

 

  • La teràpia compressiva és l’estratègia terapèutica efectiva per corregir la hipertensió venosa ambulatòria provocada pel reflux venós de la insuficiència venosa crònica.
  • Aquesta estratègia és la més utilitzada en la patologia venosa, ja que millora el retorn venós i està indicada en la patologia venosa; i és el tractament conservador més important i amb millors resultats per a la cicatrització de l’úlcera venosa (UV) i el limfedema.
  • No estaria recomanat l’ús d’embenats de subjecció tipus crepè en pacients amb insuficiència venosa crònica i s'hauria d'evitar-ne l'ús per no ser efectius per a aquesta patologia i endarrerir la cicatrització, afavorir la recidiva i generar més costos. 

En pacients amb patologia venosa, com la insuficiència venosa crònica i presència d’úlcera venosa, no es recomana aplicar embenats de subjecció tipus crepè per no afavorir el retorn venós ni exercir cap efecte beneficiós a la patologia de base.

Més informació

Entre el 75% i 80 % de les úlceres de l’extremitat inferior són d’etiologia venosa amb una prevalença del 0,5% al 0,8% ; i una incidència entre 2 i 5 nous casos por mil persones i any.  Aquesta augmenta amb l’edat, incrementant-se en un 2% més en pacients majors de 80 anys. La teràpia compressiva és l’estratègia terapèutica efectiva per corregir la hipertensió venosa ambulatòria provocada pel reflux venós de la insuficiència venosa crònica mitjançant embenats de compressió de 30-40 mmHg per poder corregir aquesta situació. La teràpia compressiva millora el retorn venós, redueix el reflux i la tensió venosa, disminuint, així, l’edema i potencia l’activitat de les bombes musculars de la cama. No obstant això, encara és freqüent l’ús de l’embenat de crepè que no afavoreix el retorn venós a l’extremitat afectada  i endarrereix la cicatrització en el cas d’úlcera activa.

Existeix una gran variabilitat en l’ús i el tractament de la teràpia compressiva en pacients amb patologia venosa, tot i existir suficient evidència disponible i amb el valor afegit del seu ús i la no recomanació de l’ús de la bena de crepè.

Diversos estudis realitzats a Barcelona ciutat en l’àmbit d’atenció primària mostren que el 58,8% del total de pacients no porten teràpia compressiva i un 76,4% han tingut recidives d’úlceres pel fet de portar embenats de crepè. D’altra banda, només un 16,1% dels pacients tenen un coneixement adequat dels factors de risc i un 16,9% tenen un coneixement adequat de les mesures d’autocura.

L’aplicació de la teràpia compressiva és diversa i existeixen diferents sistemes igual d’eficaços; aquests són en forma d’embenats elàstics o inelàstics i d’una o més capes que a continuació especifiquem:

  • Sistemes multicapa: "Multi Layer Bandage" (MLB) de 2-4 capes, on es poden combinar benes elàstiques i inelàstiques.
  • Sistemes elàstics monocapa o benes de llarg estirament: "Long Strech Bandage" (LSB)
  • Sistemes inelàstics monocapa o benes de curt estirament: "Short Strech Bandage" (SSB)

La teràpia compressiva està indicada quan existeix simptomatologia d'insuficiència venosa crònica, vari­ces, flebitis superficials, profilaxi i tractament de la insu­ficiència venosa gestacional, trombosi venosa profunda, edemes venosos, limfàtics o posttraumàtics, i resulta el tracta­ment conservador més important i amb millors resultats de l’úlcera venosa i limfedema.

Les diferents revisions sistemàtiques i guies de practica clínica, així com les diferents associacions internacionals tals com l'European Wound Management Association (EWMA), World Union of Wound Healing Societies (WHUMS), National Institute for Health and Care Excellence (NICE), Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN), coincideixen en la importància de les mesures de prevenció i autocura en aquests pacients per millorar l'evolució de les lesions, la prevenció de recidives i la millora en la qualitat de vida i, per tant, recomanen el no ús dels embenats de crepè i/o de subjecció que no siguin de compressió.

Les conseqüències d’aplicar un embenat de crepè són: deixar d’afavorir el retorn venós a l’extremitat afectada per no rebre els beneficis de la compressió i endarrerir la cicatrització en el cas d’úlcera activa.

Diferents revisions sistemàtiques sobre la teràpia compressiva mostren que les  taxes de curació de la patologia venosa i les úlceres són més elevades que quan no s'utilitza o es fan servir embenats tipus crepè. El fet que aquesta no sigui reemborsable, juntament amb la manca de formació específica dels professionals sanitaris en l’ús d’aquest tractament, l’absència de registres i codificacions específiques per avaluar aquest indicador, poden ser  algunes de les causes principals de la seva infrautilització.

En conclusió, no estaria recomanat l’ús d’embenats de subjecció tipus crepè en pacients amb patologia venosa. A més, s’hauria d’evitar el seu ús en pacients amb úlcera venosa per no ser efectius per a aquesta patologia i endarrerir la cicatrització, afavorir la recidiva,  generar més costos i, principalment, per afectar directament la seva qualitat de vida.

Fonts

Data d'actualització:  19.07.2018