• Imprimeix

Bifosfonats en dones postmenopàusiques amb risc baix de fractures

Nota: Aquesta fitxa és una recomanació per a l'ajuda a la presa de decisions en l'atenció sanitària. No és de compliment obligat ni substitueix el judici clínic del personal sanitari.

 

  • L'any 2012, l'11% de les dones majors de 55 anys van rebre tractament amb bifosfonats, fàrmacs indicats en la prevenció de fractures per osteoporosi a Catalunya.
  • S'ha demostrat que el benefici d'aquests fàrmacs és major en les dones que tenen més risc de patir aquest tipus de fractures.
  • També s'ha observat que els tractaments continuats amb bifosfonats durant més de cinc anys augmenten la possibilitat de patir altres tipus de fractures menys freqüents.
  • Per aquests motius, es recomana reconsiderar la idoneïtat de continuar el tractament més enllà de cinc anys, en les dones majors de 55 anys en la menopausa que, per les seves característiques clíniques i/o antecedents, tinguin baixa probabilitat de patir una fractura osteoporòtica.

En dones postmenopàusiques amb risc baix de fractures, el tractament de llarga durada amb bisfosfonats suposa un risc que no compensa el benefici.

L'any 2012, l'11% de les dones catalanes majors de 55 anys van rebre tractament amb bifosfonats orals. D'aquestes, el 38% van rebre tractament de llarga durada (cinc o més anys).

L'evidència científica disponible suggereix un augment del risc de fractures atípiques femorals (regió subtrocantèrica o en diàfisi) en dones postmenopàusiques amb tractament preventiu amb bifosfonats entre els tres i cinc anys de l'inici del tractament. Les fractures atípiques s'han observat majoritàriament en dones postmenopàusiques que han rebut alendronat ja que és el bifosfonat més utilitzat. No obstant això, també s'han descrit casos amb ibandronat, risedronat, etidronat i zoledronat i, segons una revisió de l'Agència Europea del Medicament, les fractures atípiques constitueixen un efecte de classe dels bifosfonats. Les fractures atípiques s'han descrit també amb l'ús prolongat d'altres fàrmacs antiresortius, com ara el denosumab.

A banda del risc de fractures atípiques, s'han descrit també altres efectes adversos amb l'ús perllongat amb bifosfonats, com osteonecrosi mandibular (sobretot a dosis altes), dolor ossi, articular i muscular generalitzat i fibril·lació auricular. També poden produir efectes adversos inflamatoris oculars (conjuntivitis, iritis, uveïtis, escleritis i epiescleritis).

La decisió d'instaurar i mantenir el tractament amb bifosfonats més enllà de cinc anys per a la prevenció de les fractures per fragilitat ha de considerar tant els beneficis esperats com els possibles riscos associats. Cal valorar la continuació o suspensió del tractament amb bifosfonats de llarga durada en totes les dones postmenopàusiques en funció del risc de fractures per fragilitat. En dones amb risc baix en el moment de la reavaluació (T-score >-2,5 de coll del fèmur amb la tècnica DXA o amb diagnòstic d'osteopènia i sense fractura prèvia i risc baix de caiguda) es recomana suspendre el tractament.

En les dones en què se suspengui el tractament amb bifosfonats, cal reavaluar periòdicament la necessitat de la seva reinstauració. S'han de potenciar altres mesures d'estil de vida saludable i prevenir les caigudes.

S'exclouen d'aquesta recomanació dones postmenopàusiques amb tractament per la malaltia de Paget, la hipercalcèmia secundària a una neoplàsia o en tractament amb inhibidors de l'aromatasa i/o glucocorticoides per via sistèmica durant més de tres mesos acumulats en els darrers dos anys.

La suspensió del tractament de més de cinc anys en totes les dones majors de 55 anys amb T-score >-2,5 a Catalunya suposaria un estalvi de 5 milions d'euros si no es contempla la possible presència d'altres factors de risc que en justifiquin la continuació. 

Podeu fer-nos comentaris o suggeriments sobre les recomanacions Essencial.

Formulari 
Data d'actualització:  04.03.2013