• Imprimeix

Ressonància magnètica en convulsió febril simple en població pediàtrica

Nota: Aquesta fitxa és una recomanació per a l'ajuda a la presa de decisions en l'atenció sanitària. No és de compliment obligat ni substitueix el judici clínic del personal sanitari.

 

  • Les convulsions febrils  simples (CFS) representen la majoria de convulsions febrils. Tot i que recidiven en aproximadament un terç dels infants durant la primera infància, és un fenomen benigne associat amb un risc d'epilèpsia futura que només és lleugerament superior a la població general.
  • Les recomanacions actuals sobre el maneig de les CFS fan èmfasi en la realització d'intervencions i d'exploracions mínimes. Així mateix, no hi ha recomanacions per al maneig de les convulsions febrils complexes (CFC).
  • En el nen sa amb una CFS no s'aconsella la realització d'una exploració de ressonància magnètica (RM) per a l'avaluació de rutina atesa la benignitat del procés en la gran majoria de casos, i el fet que el cost i el risc per a la salut de fer aquesta prova són majors que els beneficis que pot aportar.

En nens i nenes amb una convulsió febril simple no es recomana la ressonància magnètica per a l’avaluació de rutina perquè no aporta valor al maneig del pacient.

La convulsió febril afecta el 2-5% de tots els infants entre els 6 mesos i els 5 anys. Es classifiquen en simples (80-85% dels casos) i complexes (15-20%). La convulsió febril simple (CFS) es defineix com a crisis generalitzades que duren menys de 15 minuts i no es repeteixen en les següents 24 hores. Les convulsions febrils complexes (CFC) són les que tenen un inici focal o duren més de 15 minuts o es repeteixen en menys de 24 hores. Tant unes com altres es donen en context de febre >38ºC sense patologia neurològica de base i sense sospita d'infecció intracranial o alteració metabòlica concomitant.

La distinció entre CFS i CFC té conseqüències pronòstiques. La CFS es pot repetir en un terç dels infants durant la primera infància, és un fenomen benigne i està associada amb un risc d'epilèpsia futura que només és lleugerament superior a la població general. La CFC té un major risc de crisi febril recurrent i d'epilèpsia futura que la CFS, sobretot si aquesta ha sigut focal o molt perllongada (estatus epilèptic), tot i que també poden influir altres factors com història familiar de convulsió febril, edat menor de 18 mesos en el moment de la primera convulsió i alteracions en el neurodesenvolupament, entre d’altres.

D'acord amb l'evidència disponible i el consens, tant la Associació Espanyola de Pediatria com l’Acadèmia Americana de Pediatria en la seva Guia de Pràctica Clínica desaconsellen l’exploració per neuroimatge (tomografia cranial (TC) o ressonància magnètica (RM)) per a l’avaluació de rutina d’infants amb CFS. Addicionalment, la TC està associada amb radiacions ionitzants que poden afavorir càncer en un futur, i l’ RM sovint requereix sedació en aquest rang d’edat i és costosa.

No hi ha recomanacions clares quant a l’exploració per neuroimatge amb les CFC. La incidència de patologia intracranial en infants que presenten convulsions febrils és molt baixa tant pel que fa a les CFS com a les CFC (s’ha observat en un estudi de 268 pacients amb CFS una incidència de 0,015% de troballes clínicament significatives). Tot i així, en el moment agut hauria de plantejar-se l’exploració de neuroimatge urgent si presenta un examen neurològic persistentment anormal, especialment amb característiques focals, o signes i símptomes d'augment de la pressió intracranial. El predictor més important per trobar anomalies a la neuroimatge és la persistència de dèficits neurològics postictals.

En conclusió, en l’infant sa amb una CFS no es recomana fer una RM com a avaluació de rutina atesa la benignitat del procés en la gran majoria de casos i que el cost i el risc per a la salut de fer aquesta prova són majors que els beneficis que se’n poden trobar.

Podeu fer-nos comentaris o suggeriments sobre les recomanacions Essencial.

Data d'actualització:  19.12.2017