• Imprimeix

Estudi radiogràfic de columna en escoliosi idiopàtica

 

  • La variabilitat en la utilització de proves d'imatge per a la detecció de l'escoliosi idiopàtica està àmpliament documentada.
  • L'exploració física de l'esquena hauria de ser la primera acció a realitzar, ja que permet diferenciar les escoliosis idiopàtiques que requereixen la realització de proves radiogràfiques de les que no en requereixen.
  • En pacients amb sospita d'escoliosi idiopàtica no s'haurien de realitzar rutinàriament estudis radiogràfics de columna completa.

Nota: Aquesta fitxa és una recomanació per a l'ajuda a la presa de decisions en l'atenció sanitària. No és de compliment obligat ni substitueix el judici clínic del personal sanitari. 


 

No s'haurien de realitzar rutinàriament estudis radiogràfics de columna completa en pacients amb sospita d'escoliosi idiopàtica. Així mateix, en el seguiment clínic del pacient amb diagnòstic d'escoliosi idiopàtica no s'haurien d'utilitzar tècniques radiogràfiques no optimitzades.

L'escoliosi és una curvatura lateral de la columna amb rotació de les vèrtebres. Aquesta es considera idiopàtica quan s'han descartat altres causes d'escoliosi d'origen neuromuscular, congènit, tumoral, infecciós, traumàtic o sindròmic. La prevalença de l'escoliosi idiopàtica se situa al voltant del 2%-3% de la població de risc ─adolescents entre 10 i 16 anys─. La freqüència de l'escoliosi idiopàtica és cinc vegades superior en les nenes respecte als nens. La variabilitat en les indicacions de les proves d'imatge, la tècnica i la dosi emprada en els escoliogrames (estudi radiogràfic de la columna completa per escoliosi) està àmpliament documentada. A més, sovint les dosis usades en les exploracions radiològiques són superiors a les necessàries per a la qualitat d'imatge requerida, i l'exposició a aquestes proves s'ha relacionat amb un increment de la incidència de càncer de mama en dones amb escoliosi.

L'exploració física de l'esquena mitjançant la prova d'Adams o de la reverència amb escoliòmetre permet diferenciar les escoliosis idiopàtiques que requereixen la realització de proves radiogràfiques de diagnòstic i seguiment de les que no ho requereixen. En els casos de sospita inicial o amb menys de 2º de basculació del dors, no cal fer estudis d'imatge.

D'altra banda, en pacients que requereixen seguiment radiogràfic s'hauria d'evitar la realització d'exploracions radiogràfiques amb tècniques no optimitzades. Hi ha evidència científica tant sobre l'augment del risc de danys per radiació en pacients exposats així com sobre confirmació que l'ús de tècniques optimitzades redueixen la dosi de radiació sense pèrdua de la capacitat diagnòstica. És molt important controlar l'exposició per fluoroscòpia durant la cirurgia dels casos més greus ja que durant el procediment és quan l'exposició és molt més gran. La dosi de radiació d'una tècnica radiogràfica no optimitzada pot ser del 45% de la dosi natural rebuda durant un any. El risc de radiació és per la irradiació mamària en la població adolescent femenina, amb increments de mortalitat per càncer de mama entre el 60% i el 68% respecte de poblacions comparables sense escoliosi.

Per tant, no s'hauria de realitzar rutinàriament estudis radiogràfics de columna completa en pacients amb sospita d'escoliosi idiopàtica. En cas que aquests estudis siguin necessaris, els estudis radiològics es faran amb protocols i equips que permetin una dosi baixa (digitals), sempre que sigui possible en projecció posterior-anterior i en cap cas mitjançant tècnica de columna d'adult.

 

Podeu fer-nos comentaris o suggeriments sobre les recomanacions Essencial.

 
Data d'actualització:  29.09.2014