• Imprimeix

Electroencefalograma en convulsió febril simple en població pediàtrica

Nota: Aquesta fitxa és una recomanació per a l'ajuda a la presa de decisions en l'atenció sanitària. No és de compliment obligat ni substitueix el judici clínic del personal sanitari.

 

  • La convulsió febril és la forma més comuna de convulsió en pediatria.
  • Afecta el 2-5% de tots els nens entre 6 mesos i 5 anys i es classifiquen en convulsions simples (85% dels casos) o complexes.
  • En el nen sa amb una convulsió febril simple no està aconsellat fer un electroencefalograma ja que aquesta prova per si sola no serveix per predir el risc de convulsions febrils recurrents ni el risc d’epilèpsia futura i pot arribar a ocasionar sobrediagnòstic i sobretractament en algunes situacions.

En el nen sa amb una convulsió febril simple no es recomana fer un electroencefalograma ja que aquesta prova per si sola no serveix per predir el risc de convulsions febrils recurrents ni el risc d’epilèpsia futura.

La convulsió febril és la forma més comuna de convulsió en pediatria i afecta el 2-5% de tots els nens entre 6 mesos i 5 anys. Les convulsions es classifiquen en simples (85% dels casos) o complexes. Les convulsions febrils simples es defineixen com a crisis tonicoclòniques generalitzades que duren menys de 15 minuts i no es repeteixen en les 24 hores següents. Es donen en context de febre >38ºC i en nens entre 6 mesos i 5 anys sense patologia neurològica de base i sense sospita d’infecció intracranial o alteració metabòlica concomitant.

A l’avaluació diagnòstica d’un pacient sa que ha patit una convulsió febril simple, les recomanacions actuals fan èmfasi en fer intervencions mínimes atès que es tracta d’un procés generalment benigne i que ha disminuït molt la incidència de meningitis bacterianes a causa del calendari de vacunacions sistemàtiques actual.

Pel que fa a les exploracions complementàries, es tendeix a demanar l’electroencefalograma (EEG) per identificar nens amb major risc de convulsions febrils recurrents o per predir una futura epilèpsia. Segons l’Acadèmia Americana de Pediatria no està justificat demanar un EEG de rutina en el nen neurològicament sa que ha patit una convulsió febril simple. No hi ha cap estudi que hagi evidenciat que fer un EEG en el moment de la convulsió febril o en el mes següent sigui predictiu de majors recurrències o de desenvolupament d’una epilèpsia. Alguns estudis suggereixen que certes troballes a l’EEG anormals poden estar més fortament associades al risc d’epilèpsia, però que l’EEG per si sol no pot utilitzar-se com a base per decidir el tractament farmacològic.

Segons una revisió recent de la Cochrane, tampoc s’ha trobat evidència científica d’alta qualitat sobre l’ús de l’EEG i el moment idoni per fer-ho en les convulsions febrils complexes (aquelles que són focals, o que duran més de 15 minuts o que es repeteixen en menys de 24 hores). El problema fonamental és que no s’han trobat fins ara assaigs ben dissenyats, comparatius i aleatoritzats que permetin recolzar o refutar aquesta indicació.

Les alteracions generalitzades que poden aparèixer en l’EEG estan més associades amb l’edat del pacient en realitzar el registre que amb les circumstancies de la convulsió febril. Tot i això, un terç dels pacients poden mostrar alentiment anormal a l’EEG i en un altre terç es poden trobar anomalies paroxístiques a l’EEG focals o generalitzades, que difícilment es correlaciona amb l’existència d’una epilèpsia posterior.

En conclusió, en els nens sans amb convulsió febril simple no es recomana la realització d’un EEG ja que no hi ha evidència que fer aquesta prova ajudi a predir convulsions febrils recurrents o el desenvolupament posterior d’una epilèpsia. En aquests pacients s’haurien d’intentar fer si escau les mínimes intervencions necessàries per esbrinar l’etiologia febril i cap altra exploració.

Podeu fer-nos comentaris o suggeriments sobre les recomanacions Essencial.

Data d'actualització:  26.09.2017